Caça-cans, Aguilhonèrs, Òmis deus òmis, Devisadís de Loís, Cantas de messorgas… aqueths tèrmes qu'atèstan la practica deu cant improvisat, atestat de longa data en tota Gasconha.
Tradicion viva e ludica, que s'ei estompada pendent lo XX° sègle pr'amor de la modificacion deus contèxtes de vita e de las foncions deu cant. Totun, que sufeish d'obrir los uelhs e las aurelhas entà véder com aquera practica e s'ei reactivada de faiçon plan espectaculara en 25 ans en Catalonha Sud, com viu intensament en País valencian, a las Balearas, e dinc en Corsega, a País Basco, en Sardenha, en Itàlia e dinc a Liban e en America deu Sud; aquera vigor que'ns permet d'imaginar quant seré interessant de conéisher e de practicar çò qui la nosta pròpia cultura a creat, sus ua part deu tesaur adromit de que n’avem pas sasit.
Aqueth estagi que serà l'escadença d'utilizar mantuas melodias tipes de las cantairas e deus cantaires ancians, primo-locutors ; sus aquera basa qu'activaram los mecanismes permetent la creacion de navèths coplets, de navèras cançons en ligam dab lo noste temps, lo noste espaci, la nosta societat.
– Tots nivèus –
L'utilizacion de la lenga occitana gascona que serà privilegiada.
0 Commentaire Soyez le premier à réagir